xúnyángjiāngtóuyèsòngkè浔阳江头夜送客
fēngyèdíhuāqiūsèsè枫叶荻花秋瑟瑟
zhǔrénxiàmǎkèzàichuán主人下马客在船
jǔjiǔyùyǐnwúguǎnxián举酒欲饮无管弦
zuìbùchénghuāncǎnjiāngbié醉不成欢惨将别
biéshímángmángjiāngjìnyuè别时茫茫江浸月
hūwénshuǐshàngpípáshēng忽闻水上琵琶声
zhǔrénwàngguīkèbùfā主人忘归客不发
xúnshēngànwèntánzhěshéi寻声暗问弹者谁
pípáshēngtíngyùyǔchí琵琶声停欲语迟
yíchuánxiāngjìnyāoxiāngjiàn移船相近邀相见
tiānjiǔhuídēngchóngkāiyàn添酒回灯重开宴
qiānhūwànhuànshǐchūlái千呼万唤始出来
yóubàopípábànzhēmiàn犹抱琵琶半遮面
zhuǎnzhóubōxiánsānliǎngshēng转轴拨弦三两声
wèichéngqǔdiàoxiānyǒuqíng未成曲调先有情
xiánxiányǎnyìshēngshēngsī弦弦掩抑声声思
sìsùpíngshēngbùdézhì似诉平生不得志
dīméixìnshǒuxùxùtán低眉信手续续弹
shuōjǐnxīnzhōngwúxiànshì说尽心中无限事
qīnglǒngmànniǎnmǒfùtiǎo轻拢慢捻抹复挑
chūwéiníchánghòuliùyāo初为霓裳后六幺
dàxiáncáocáorújíyǔ大弦嘈嘈如急雨
xiǎoxiánqièqièrúsīyǔ小弦切切如私语
cáocáoqièqiècuòzátán嘈嘈切切错杂弹
dàzhūxiǎozhūluòyùpán大珠小珠落玉盘
jiānguānyīngyǔhuādǐhuá间关莺语花底滑
yōuyèquánliúbīngxiànán幽咽泉流冰下难
bīngquánlěngsèxiánníngjué冰泉冷涩弦凝绝
níngjuébùtōngshēngzànxiē凝绝不通声暂歇
biéyǒuyōuchóuànhènshēng别有幽愁暗恨生
cǐshíwúshēngshèngyǒushēng此时无声胜有声
yínpíngzhàpòshuǐjiāngbèng银瓶乍破水浆迸
tiěqítūchūdāoqiāngmíng铁骑突出刀枪鸣
qǔzhōngshōubōdāngxīnhuà曲终收拨当心画
sìxiányīshēngrúlièbó四弦一声如裂帛
dōngchuánxīfǎngqiǎowúyán东船西舫悄无言
wéijiànjiāngxīnqiūyuèbái唯见江心秋月白
chényínfàngbōchāxiánzhōng沉吟放拨插弦中
zhěngdùnyīchángqǐliǎnróng整顿衣裳起敛容
zìyánběnshìjīngchéngnǚ自言本是京城女
jiāzàihámálíngxiàzhù家在虾蟆陵下住
shísānxuédépípáchéng十三学得琵琶成
míngshǔjiàofāngdìyībù名属教坊第一部
qǔbàcéngjiàoshàncáifú曲罢曾教善才服
zhuāngchéngměibèiqiūniángdù妆成每被秋娘妒
wǔlíngniánshǎozhēngchántóu五陵年少争缠头
yīqūhóngxiāobùzhīshù一曲红绡不知数
diàntóuyínbìjījiésuì钿头银篦击节碎
xuèsèluóqúnfānjiǔwū血色罗裙翻酒污
jīnniánhuānxiàofùmíngnián今年欢笑复明年
qiūyuèchūnfēngděngxiándù秋月春风等闲度
dìzǒucóngjūnāyísǐ弟走从军阿姨死
mùqùzhāoláiyánsègù暮去朝来颜色故
ménqiánlěngluòānmǎxī门前冷落鞍马稀
lǎodàjiàzuòshāngrénfù老大嫁作商人妇
shāngrénzhònglìqīngbiélí商人重利轻别离
qiányuèfúliángmǎicháqù前月浮梁买茶去
qùláijiāngkǒushǒukōngchuán去来江口守空船
ràochuányuèmíngjiāngshuǐhán绕船月明江水寒
yèshēnhūmèngshàoniánshì夜深忽梦少年事
mèngtízhuānglèihónglángàn梦啼妆泪红阑干
wǒwénpípáyǐtànxī我闻琵琶已叹息
yòuwéncǐyǔchóngjījī又闻此语重唧唧
tóngshìtiānyálúnluòrén同是天涯沦落人
xiāngfénghébìcéngxiāngshí相逢何必曾相识
wǒcóngqùniáncídìjīng我从去年辞帝京
zhéjūwòbìngxúnyángchéng谪居卧病浔阳城
xúnyángdìpìwúyīnyuè浔阳地僻无音乐
zhōngsuìbùwénsīzhúshēng终岁不闻丝竹声
zhùjìnpénjiāngdìdīshī住近湓江地低湿
huánglúkǔzhúràozháishēng黄芦苦竹绕宅生
qíjiāndànmùwénhéwù其间旦暮闻何物
dùjuāntíxuèyuánāimíng杜鹃啼血猿哀鸣
chūnjiānghuāzhāoqiūyuèyè春江花朝秋月夜
wǎngwǎngqǔjiǔhuándúqīng往往取酒还独倾
qǐwúshāngēyǔcūndí岂无山歌与村笛
ōuyāzhāozhānánwéitīng呕哑嘲哳难为听
jīnyèwénjūnpípáyǔ今夜闻君琵琶语
rútīngxiānlèěrzànmíng如听仙乐耳暂明
mòcígèngzuòtányīqū莫辞更坐弹一曲
wèijūnfānzuòpípáxíng为君翻作琵琶行
gǎnwǒcǐyánliángjiǔlì感我此言良久立
quèzuòcùxiánxiánzhuǎnjí却坐促弦弦转急
qīqībùsìxiàngqiánshēng凄凄不似向前声
mǎnzuòchóngwénjiēyǎnqì满座重闻皆掩泣
zuòzhōngqìxiàshéizuìduō座中泣下谁最多
jiāngzhōusīmǎqīngshānshī江州司马青衫湿
